La pederastia

El passat dimarts 3/04/2008 vam tornar a l'anterior rutina de buscar el tema de debat en els diaris. En aquesta ocasió vam trobar varies notícies que ens cridàven l'atenció: una era la polèmica de la sequetat a Catalunya, una altra era l'extracció d'un càncer per la vagina i un altre era la pederastia.
Ens vam proposar parlar sobre els tres, però el temps se'ns va tirar a sobre i només vam poder debatre sobre la següent notícia publicada el mateix dia a La Vanguardia: "La UE reclama un registro común de pederastas. El objetivo es impedir que los abusadores trabajen con niños".

Després d'una ràpida lectura ens vam plantejar les següents preguntes:

1. Què opines del fet que el Govern vulgui treure una llista pública on es mostrin noms, cognoms i adreces dels pederastes?
La resposta va ser homogènia en 6 de 7 persones: "Em sembla molt bé, perquè es podrà saber qui són els pederastes i no contactin amb cap nen menor", "Bé, perquè el més important és la seguretat ciutadana", "Un delinqüent ha perdut ja els seus drets", "Bien para tenerlos alejados de posibles víctimas", etc.
El percentatge de gent del Club que està a favor de la publicació de la llista, coincideix amb el percentatge de gent que, fora del Club, també hi estan a favor (aproximadament d'un 90%).
El restant 1% creu que els pederastes han comès un delicte i que, per tant han de cumplir el seu càstig a la presó, però que la llista és una mesura que atacaria a la seva intimitat. Aquí al Club es va expressar amb les següents paraules: "Ha de tenir la seva intimitat, té dret a fer el que vulgui una vegada hagi complert amb la pena que li dicti el jutge".

2. Què et sembla que el Govern es plantegi el tractament farmacològic com a solució a la pederastia?
En aquesta ocasió les respostes van ser més ambigües, segurament degut al fet que desconeixem quin és el funcionament exacte d'aquest tractament (efectes, utilització...).
Només una persona va donar un rotund NO, al.legant que li sembla malament aquesta tractament, però sense donar masses raons a la seva opinió.
La resta de participants van donar la seva opinió, molt diferents entre elles, sense posicionar-se en un extrem o l'altre.
Per exemple, una persona hi estava d'acord si és que el tractament havia de millorar la situació, una persona creu que depèn de la situació, una altra que depèn de la persona, perquè "Pot haver-hi gent que sigui per l'enfermetat, però pot ser que no" (i vam analitzar el cas dels capellans que abusen de nens), una altra persona creu que si el tractament dóna solució, s'ha de tirar endavant, però que se'ls hauria de fer "Un lavado de cerebro". Finalment, la última opinió tampoc es posiciona, té clar que alguna cosa s'ha de fer al respecte, però no sap de quina manera.