Premsa del cor

El passat 25/03/2008, farts de debatre sobre les notícies desastroses que es publiquen als medis de comunicació, vam decidir debatre sobre un tema menys pessimista i, tot i així, polèmic: la premsa del cor.
Després de fer un cop d'ull a revistes com: "Pronto" i "Cuore", ens vam plantejar les següents preguntes:

1. Mires programes o revistes del cor? Quins/es?
Cinc dels set assistents van negar que veiéssin o llegíssin premsa rosa i dos d'ells van dir que sí que en consumeixen (una regularment i una de tant en tant). Els programes que veuen és "Gente" i les revistes que llegèixen no són comprades, sinó les que hi ha a les perruqueries.

2. Quin sentit té la premsa del cor?
Allunyat de cap sentit positiu, la opinió general va ser que "No serveix per res, per tafanejar", "Té un sentit materialista, perquè sempre parlen de rics", "És una cosa bastant ignorant", "El morbo, l'enveja... No arribes a res tafanejant la vida dels altres".

3. Quina opinió tens dels temes dels que es paral a la premsa del cor?
La opinió comuna a tots els participants del debat va ser la indiferència que senten cap als temes que tracta la premsa del cor: "No hi ha cap interès imprescindible per viure", "No m'interessa", "No m'agrada", etc.
Una persona va puntualitzar que, a més de no tenir cap mena d'interès, "És una manera de desviar l'atenció del que és realment important".

4. Creus que la premsa rosa atempta contra la intimitat de les persones o que estan en ple dret d'informar als lectors sobre la vida privada dels famosos?
En aquesta ocasió, la opinió va ser unànime: els periodistes no tenen dret a parlar de la vida privada dels altres.
Va sorgir l'exemple d'Elisabeth Taylor, a qui els periodistes remanaven la brossa en busca de proves que poguéssin embrutar la seva imatge pública.
A més, creiem que les lleis haurien de ser més rígides al respecte i que hi hauria d'haber un control més estricte.

5. Creus que hi hauria d'haber lleis que controléssin el tema?
Tal i com he adelantat a la pregunta anterior,la majoria de persones creuen que "Sí, perquè la intimitat d'una persona té uns limits: hi ha un moment en públic però també hi ha moments d'intimitat".
Una persona creu que "No cal que n'hi hagi, perquè les lleis que hi pugui haber ja estan establertes".

6. Què opines de les exclusives que fan els famosos?
En general la opinió que ens mereixen aquells que venen la seva vida als medis és bastant negativa: "No m'agrada gaire", "Tot és banal", "És una tonteria que la gent pagui per això", "Todos tenemos un precio", etc.
Però també cal tenir en compte que hi ha molta gent que compra aquest tipus de premsa: "Si hi ha tontos que ho paguen...".