dijous, 9 de novembre de 2017

Un cop, la vaig conèixer, van saltar espurnes
Espurnes de vida e il·lusió
Un cop, la vaig veure, vaig dir- Es per mi
Ella era la meva il·luminada

Sempre somia, amb algú com ella
La meva llum, dintre de la foscor
Sempre la tenia ven a prop
Al meu costat amb furor

Una vegada la vaig conquistar, van saltar espurnes
Espurnes de vida e il·lusió
Mai jo pensava que duraríem tant
Ja son onze anys

Sempre somia amb algú com ella
Plena de llibertat e innocència
La veu de la veritat, ella

Sempre al meu costat, fent-me costat

Xavi

Cap comentari: