Un dia qualsevol, al llit, vaig fer uns badalls, hi notava que em

Faltava la respiració, un dolor molt fort a les costelles, hi molta baba

Vaig trocar al meu pare que en pau descansi, hi corregué cap hospital

A la plaça , demanava a una dona cosina de una veïna dels meus pares

No em va ajudar, no va fer ni un simple crit, vaig corre a la carretera

Em digué, ho m’atropellen o em moro aquí mateix

No sabia que em passava hi un cotxe va parar, una noia molt maca

Em va recollir i em va portar al hospital. M’ofego, cridava

El metge em va agafar el braç amunt y em va punxar amb el bisturí

A les costelles.

Nomes recordo al meu pare i mare, al meu costat i un tub que sortia

Del meu cos, era un drenatge, m’havia petat la pleura, es una tela

Que envoltà el pulmó, que es com una esponja que no es pot mullar

Amb el temps, gairebé onze mesos, em donaven l’alta i a treballar

Tenia molta ansietat i anava al metge de capçalera, una i un altre

Vegada sempre amb el mateix conte, tinc ansietat, hi molts nervis

El metge em receptava paracetamol 1gr efervescents. Hi jo seguia amb

Ansietat i nervis. A un amic li vaig dir o em curo o em suïcido

No van passar ni dos setmanes que ho vaig fer, vaig tindre un intent

De suïcidi. Als tres dies de estar internat al psiquiàtric li digues a una monja

-estic mort oi? Il·lús estàs a un psiquiàtric, desperta del teu mal son.

Jo pensava que era mort ja que ho vaig fer el intent, però per lo que

Es veu no era el meu dia. Hi ara visc amb un problema de salut mental.

XAVI FERNANDEZ