divendres, 29 de setembre de 2017


Un dia qualsevol, al llit, vaig fer uns badalls, hi notava que em
Faltava la respiració, un dolor molt fort a les costelles, hi molta baba
Vaig trocar al meu pare que en pau descansi, hi corregué cap hospital
A la plaça , demanava a una dona cosina de una veïna dels meus pares
No em va ajudar, no va fer ni un simple crit, vaig corre a la carretera
Em digué, ho m’atropellen o em moro aquí mateix
No sabia que em passava hi un cotxe va parar, una noia molt maca
Em va recollir i em va portar al hospital. M’ofego, cridava
El metge em va agafar el braç amunt y em va punxar amb el bisturí
A les costelles.
Nomes recordo al meu pare i mare, al meu costat i un tub que sortia
Del meu cos, era un drenatge, m’havia petat la pleura, es una tela
Que envoltà el pulmó, que es com una esponja que no es pot mullar
Amb el temps, gairebé onze mesos, em donaven l’alta i a treballar
Tenia molta ansietat i anava al metge de capçalera, una i un altre
Vegada sempre amb el mateix conte, tinc ansietat, hi molts nervis
El metge em receptava paracetamol 1gr efervescents. Hi jo seguia amb
Ansietat i nervis. A un amic li vaig dir o em curo o em suïcido
No van passar ni dos setmanes que ho vaig fer, vaig tindre un intent
De suïcidi. Als tres dies de estar internat al psiquiàtric li digues a una monja
-estic mort oi? Il·lús estàs a un psiquiàtric, desperta del teu mal son.
Jo pensava que era mort ja que ho vaig fer el intent, però per lo que
Es veu no era el meu dia. Hi ara visc amb un problema de salut mental.


XAVI FERNANDEZ

Cap comentari: