Un cop, la vaig conèixer,
van saltar espurnes
Espurnes de vida e il·lusió
Un cop, la vaig veure,
vaig dir- Es per mi
Ella era la meva il·luminada
Sempre somia, amb algú
com ella
La meva llum, dintre de
la foscor
Sempre la tenia ven a
prop
Al meu costat amb furor
Una vegada la vaig
conquistar, van saltar espurnes
Espurnes de vida e il·lusió
Mai jo pensava que duraríem
tant
Ja son onze anys
Sempre somia amb algú
com ella
Plena de llibertat e
innocència
La veu de la veritat,
ella
Sempre al meu costat,
fent-me costat
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada